Mont Blanc De Tacul 26 i 27 de Juliol de 2009

Després de fer l'Alta Ruta de l'Oberland, teniem la idea d'anar a fer el Mont Blanc des del refugi de Cosmiques, però en veure que el Paco no estava massa en forma vàrem optar per fer alguna cosa que ens deixés un bon regust, triant el Mont Blanc de Tacul com a cloenda de els nostres activitats alpines d'aquest estiu.

La tarda del diumenge 26 pugem pel telefèric de l'Aiguille de Midi, en arribar a la sortida de la Valle Blanche ens adonem que ha estat un error no haver-ho fet abans, entre la gent que fa com nosaltres i es dirigeix cap al refugi i la gent que torna de fer activitat, hi ha un trànsit considerable per l'aresteta de sortida, si no hi a prou amb l'aresta en si, el fet que et vagis trobant gent en sentit contrari encara fa que els nervis estiguin més a flor de pell, tot plegat per a oblidar. L'aglomeració de gent al refugi i la sensació de bogeria col·lectiva no té res a veure amb la tranquilitat que em viscut en els refugis de l'Oberland.

El dilluns comencem a caminar a les 6, el dia es bo i la bona traça fa que avancem a bon ritme. En sortir de la pendent ens tornem a trobar amb un fort vent, tot i això el dia és molt clar. Fem els darrers metres montant una reunió ja que hi ha força gel. No ens estem al cim ni 10 minuts, foto i avall. El Paco sembla decebut de no haver pogut gaudit ni d'un sol cim. A la pendent tampoc és qüestió d'entretenir-se, la tarda abans havíem vist caure una part d'un serac mentres baixava gent, pel que no parem fins que no estem en un lloc segur. Ara podem gaudir una mica de l'entorn.

La pujada per l'aresta que dona accés al telefèric la fem una mica millor, sobre tot per que no ens trobem a ningú en sentit contrari i per que de pujada impressiona menys.

Acompanyats: Belén i Paco.