L'accés a la muntanya per a tothom? La Miranda de Santa Magdalena

Ahir vàrem aprofitar el dia de la Mercè per anar a la nostre zona de reconciliació amb l'escalada per excelència: La Miranda de Santa Magdalena. Una paret amb rocam excel·lent i vies de IV i V ben equipades que sempre ens aporten molt bones sensacions (les ressenyes a Onaclimb). Fins fa poc temps, però, sempre havia estat un lloc tranquil i poc transitat, actualment s'ha rehabilitat el camí que surt de les runes del restaurant de Sant Joan i que va a buscar les escales de Jacob per acabar sortint al camí de Sant Jeroni, això fa que hi hagi un trànsit més o menys constant de gent, on hi destaquen els turistes despistats.

És evident que tots tenim el mateix dret a gaudir de la muntanya, però cada cop que torno a la zona hi han dos fets que em preocupen. El primer és que sempre hi ha una minoria desconsiderada que utilitza qualsevol racó com a WC sense preocupar-se de que alló sigui un peu de via. La segona és que, sobre tot la zona de la Magdalena Inferior, és una zona propensa a la caiguda de pedres, nosaltres mateixos hem tingut algun ensurt amb el tema, i tu veus com la gent passa per allà sense saber que s'estan jugant una bona pedrada. Això últim, de qui és responsabilitat? de qui habilita i senyalitza el camí? en els temps que corren sembla que les responsabilitats es reparteixin en funció de les influències dels diferents col·lectius, i quin col·lectiu menys influent que el dels escaladors? A veure si les assegurances de muntanya hauran d'incorporar assesorament legal... tindré mania persecutòria? Llegir més…

Ferrata del Roc del Quer i Cresta de Juclà, 11 i 12 de setembre.

Cap de setmana boig a Andorra, en Xavi vol anar a la Vall d'Incles i de les opcions que s'ens plantegen i tenint en compte que anem 5, pensem en la Cresta de Juclà. Primer, però, i ja que ens ve de pas, farem una paradeta a la ferrata del Roc del Quer, que queda just a sobre de Canillo.

La ferrata no te massa història, seguint les indicacions que hem trobat per internet arribem al seu inici, la primera meitat no és massa maca, al principi has d'anar esquivant les horroroses estructures anti allaus i escoltant els cotxes que passen just per sota teu. A mesura que guanyes alçada la cosa millora, et trobes un flanqueig aeri cap a l'esquerra, seguit d'un petit desplom i un altre flanqueig a la dreta, aquest és el tram més maco de la via. Seguim i en poc menys d'hora i mitja ja estem a dalt.

Anem cap a la Vall d'Incles, resulta que fa ben poc que han ampliat el refugi de Juclà i ara és guardat, segons ens va comentar el guarda, el van inaugurar el 8 de juliol, volen fer una mena de carros de foc entre 4 refugis andorrans, el del Coma Pedrosa, el de Juclà i dos més que encara han d'habilitar. Pugem en una hora i mitja. Per passar la tarda, en Xavi i en Marc s'en van fins al Pic d'Escobes.

L'endemà, després d'uns moments de confusió, accedim a la Cresta per una canal d'herba molt inclinada i lletja. Sortim a una bretxa des de la que accedim al Pic Occidental de Juclà després d'un festival digne de "Escala como puedas 33 1/3", montem un pollastre considerable per evitar un pas de III sup. La baixada resulta una mica més digne amb un ràpel de 15 metres fins la bretxa. A partir d'aquí no hi ha massa història fins al Pic Oriental de Juclà. Un cop en aquest pic no trobem la baixada que indica el llibre, hem de tornar una mica enrera per trobar un pas que evita el tram més aeri, tornem a sortir a la cresta i ens trobem els passos més aeris de tot el recorregut. Xino xano arribem al Pic Negre de Juclà. Per complertar l'excursió cal anar al Pic Noir de Juclà i tornar, cosa que la Belén i jo no fem, però sí que fan els demés, màquines, en menys d'una hora ja han tornat.

Enfilem la baixada per la cresta que porta a la collada de Juclà, error, ens acabem trobant una desgrimpada lletja, el Sergio ha anat fent drecera a saco cap avall i arriba 25 minuts al refu abans que nosaltres. Ara només ens falta baixar sota la pluja fins als cotxes.

Cap de setmana a Andorra 11/09/2009 from quilaper on Vimeo.

Llegir més…

La via més difícil del mon?

No sé si serà la via més difícil del mon, però veient la trajectòria dels germans Pou, tranquilament podria ser la via en paret més xunga escalada en lliure fins a la data, en fi jutgeu vosaltres mateixos en el vídeo adjunt:



Impressionant la imatge de quan està xapant pillat d'un monodit... del dit petit!!

Mare de Deu!!
Llegir més…

Les Agudes al Montseny. Terreny per a Barbie-alpinistes.

Aquest diumenge vàrem anar a fer la via Itzi a Les Agudes del Montseny, a banda de no ser capaços de trobar el peu de via, cosa ja habitual, amb aquesta entrada vull fer una petita recopilació de les activitats que s'hi poden dur a terme en aquesta encantadora i propera muntanyeta. Les seves dimensions permeten fer activitats de mitja jornada (o menys, quan vàrem fer la canal NW a les 12 ja estàvem al cotxe) i la dificultat fa que gairebé sigui una escola per a tots el públics.

Excursionisme:

Des de la banda de Santa Fe, no ho conec però crec que és la forma més fàcil d'accedir-hi.
Des de la banda de Sant Marçal, és una ruta que a l'hivern pot tenir gel i que cal anar al tanto, crec que fins i tot hi ha hagut algun accident mortal.

Cresta:

La Ruta dels Castellets déu ser una de les crestes més clàssiques i recorregudes de Catalunya, fàcil tot i que te algun pas de III i força pati, nosaltres l'hem arribat a fer en una tarda d'estiu plegant de pencar a les 15 h a barna.

Canals:

Al vessant NW puja una canal molt marcada que en bones condicions és un disfrute, nosaltres la vàrem fer amb una neu molt dura i vàrem gaudir força, té algun tram dret tot i que no ens vàrem encordar en tota la canal. La veritat és que s'et fa molt curta, tot just son uns 200 m.

http://www.infohielo.com/asp/upload/canal%20NW%20AGUDES.jpg

Al vessant NE hi ha una altra canal que sembla que és més difícil

http://www.infohielo.com/asp/upload/RessenyaP2070001%20copia.jpg

Escalada:

La via més fàcil, la Itzi (D+), la vàrem estar buscant més de dues hores i mitja i no la vàrem trobar, això no és representatiu ja que nosaltres som uns especialistes en haver d'anar més d'un cop a una zona nova quan volem fer alguna cosa concreta. No semblen vies gaire mantingudes, però l'entorn s'ho val.

Via Itzi

http://www.feec.org/usuaris/fitxes/fitxa.php?fitxa=165

Via Vol de l'Home Ocell

http://trabalon.wordpress.com/2007/11/11/via-vol-de-lhome-ocell-215-m-6b-va0-montseny/

Via Airun i el Mar d'Estels

http://www.feec.org/usuaris/fitxes/fitxa.php?fitxa=162

Via Terra Incògnita

http://gemescalada.blogspot.com/2008/01/terra-incognita-les-agudes-montseny.html

Furgo-gypsy-camps:

En alguna de les webs que van d'aquest tema en dirien "furgoperfecto", jo no m'atreveixo a tant, però anant de Viladrau a Santa Fé, poc després de Sant Marçal ens trobarem una gran esplanada a ma esquerre que és el pàrquing per anar a la Cresta dels Castellets, si ens possem al fons de la mateixa gairebé no s'ens veu des de la carretera. És un molt bon lloc de partida per la Cresta dels Castellets o la Canal NW.

Llegir més…