Cresta del Puig del Coma d'Or al Puigpedrós de Lanós el 22 d'agost de 2009

Ja havíem tret el nas a la zona abans de l'estiu, tornem ara amb la Carmen, Miquel, Blanca i Martí, amb l'excusa de fer una sortida amb les furgos. Així doncs, el divendres pugem fins al Coll de Puymorents on agafem la pista que surt a ma dreta venint de Bourg Madame, la seguim uns 15 minuts fins a una mena de construcció on hi han uns prats prou amples per posar les dues furgos. Fem el Gypsy Camp sobre els 2.100 m.


El dissabte comecem a caminar poc abans de les 8 del matí i en menys de dues hores ja estem al Puig del Coma d'Or, segons diu la ressenya, el més destacable de l'aresta és la baixada d'aquest cim fins al Coll de Bessines on hi ha algun pas de II sup. expo. Com gairebé sempre, no trobem massa les referències que dona la guia, baixem fins a una primera repisa just a sota del cim i després ja anem sempre amb tendència a l'esquerra. Ja que la portem, trec la corda per assegurar la Belén en un pas tonto, sempre he pensat que és de gilipolles portar el material a la motxilla i no fer-lo servir si s'escau, recordo un paio fent una ferrata a Dolomites amb el casco penjant de la motxilla, o t'el deixes a casa o t'el poses, no? En fí, després d'aquesta desgrimpadeta no massa gloriosa, enfilem la cresta pròpiament dita... i quina cresta! fàcil, disfrutona, aèria, bona roca, ho te tot, intentem seguir al màxim el fil i crec que fem algun pas de III, tot i que no son pasos obligatoris. Diria que és una cresta PD sup. graduació de Pirineus, Fàcil inf. graduació d'Alps. Arribem al Puigpedrós sobre les 12 h.

La baixada és una altra història, com que no coneixem la zona crec que el millor és seguir el que diu la ressenya, cal anar fins a uns ibons que queden al vessant de Lanós, passar per sota el Coll de Besines i després remontar per on es pugui, de fet el llibre dona referències geogràfiques ben clares pero no portem mapa i hem d'anar seguint la lògica. I com que de lògica cadascú en te una, no m'en adono que el Miquel s'ha enfilat fins al mateix coll, jo ja estic força per sota d'on ell està. No entenc massa el que hem diu però veig que està pujant per un terreny que des de sota te força mala pinta, tot i això puc anar veient per on puja. Em giro un moment buscant a la Belén i sento un desprediment de pedres, el busco a la paret i ja no el veig, en un moment el cor s'accelera, la Belén el crida i respon "cap problema!", qué maricón, no se com s'ho ha fet però ja gairebé ha sortit del marronet i el tenim en terreny fàcil força per sobre nostre, pel camí que en teoria s'ha de pujar. Ens retrobem i després de remontar junts fins a un collet sortim a l'esquerra del Coma d'Or, hem anat a trobar el camí que puja fins a aquest des de Lanós. Ja només ens falta baixar fins a les furgos, aquí el Miquel apreta a correr per arribar el més aviat possible amb la Carmen i els peques. L'endemà deia que tenia agulletes. Tot plegat fa que triguem quelcom menys de 7 hores en arribar.

Acompanyants: Belén i Miquel.


L'endemà, la Blanca i el Martí a flipar amb els cavalls que viuen a la vall.

Ni una foto, la càmara a caseta no sigui que es gasti, les fotos son de la Carmen i el Miquel.