L'accés a la muntanya per a tothom? La Miranda de Santa Magdalena

Ahir vàrem aprofitar el dia de la Mercè per anar a la nostre zona de reconciliació amb l'escalada per excelència: La Miranda de Santa Magdalena. Una paret amb rocam excel·lent i vies de IV i V ben equipades que sempre ens aporten molt bones sensacions (les ressenyes a Onaclimb). Fins fa poc temps, però, sempre havia estat un lloc tranquil i poc transitat, actualment s'ha rehabilitat el camí que surt de les runes del restaurant de Sant Joan i que va a buscar les escales de Jacob per acabar sortint al camí de Sant Jeroni, això fa que hi hagi un trànsit més o menys constant de gent, on hi destaquen els turistes despistats.

És evident que tots tenim el mateix dret a gaudir de la muntanya, però cada cop que torno a la zona hi han dos fets que em preocupen. El primer és que sempre hi ha una minoria desconsiderada que utilitza qualsevol racó com a WC sense preocupar-se de que alló sigui un peu de via. La segona és que, sobre tot la zona de la Magdalena Inferior, és una zona propensa a la caiguda de pedres, nosaltres mateixos hem tingut algun ensurt amb el tema, i tu veus com la gent passa per allà sense saber que s'estan jugant una bona pedrada. Això últim, de qui és responsabilitat? de qui habilita i senyalitza el camí? en els temps que corren sembla que les responsabilitats es reparteixin en funció de les influències dels diferents col·lectius, i quin col·lectiu menys influent que el dels escaladors? A veure si les assegurances de muntanya hauran d'incorporar assesorament legal... tindré mania persecutòria?