Ferrata del Roc del Quer i Cresta de Juclà, 11 i 12 de setembre.

Cap de setmana boig a Andorra, en Xavi vol anar a la Vall d'Incles i de les opcions que s'ens plantegen i tenint en compte que anem 5, pensem en la Cresta de Juclà. Primer, però, i ja que ens ve de pas, farem una paradeta a la ferrata del Roc del Quer, que queda just a sobre de Canillo.

La ferrata no te massa història, seguint les indicacions que hem trobat per internet arribem al seu inici, la primera meitat no és massa maca, al principi has d'anar esquivant les horroroses estructures anti allaus i escoltant els cotxes que passen just per sota teu. A mesura que guanyes alçada la cosa millora, et trobes un flanqueig aeri cap a l'esquerra, seguit d'un petit desplom i un altre flanqueig a la dreta, aquest és el tram més maco de la via. Seguim i en poc menys d'hora i mitja ja estem a dalt.

Anem cap a la Vall d'Incles, resulta que fa ben poc que han ampliat el refugi de Juclà i ara és guardat, segons ens va comentar el guarda, el van inaugurar el 8 de juliol, volen fer una mena de carros de foc entre 4 refugis andorrans, el del Coma Pedrosa, el de Juclà i dos més que encara han d'habilitar. Pugem en una hora i mitja. Per passar la tarda, en Xavi i en Marc s'en van fins al Pic d'Escobes.

L'endemà, després d'uns moments de confusió, accedim a la Cresta per una canal d'herba molt inclinada i lletja. Sortim a una bretxa des de la que accedim al Pic Occidental de Juclà després d'un festival digne de "Escala como puedas 33 1/3", montem un pollastre considerable per evitar un pas de III sup. La baixada resulta una mica més digne amb un ràpel de 15 metres fins la bretxa. A partir d'aquí no hi ha massa història fins al Pic Oriental de Juclà. Un cop en aquest pic no trobem la baixada que indica el llibre, hem de tornar una mica enrera per trobar un pas que evita el tram més aeri, tornem a sortir a la cresta i ens trobem els passos més aeris de tot el recorregut. Xino xano arribem al Pic Negre de Juclà. Per complertar l'excursió cal anar al Pic Noir de Juclà i tornar, cosa que la Belén i jo no fem, però sí que fan els demés, màquines, en menys d'una hora ja han tornat.

Enfilem la baixada per la cresta que porta a la collada de Juclà, error, ens acabem trobant una desgrimpada lletja, el Sergio ha anat fent drecera a saco cap avall i arriba 25 minuts al refu abans que nosaltres. Ara només ens falta baixar sota la pluja fins als cotxes.

Cap de setmana a Andorra 11/09/2009 from quilaper on Vimeo.