Vallibierna, Culebras, Tuqueta Arnau i Tuca Arnau, el dia 11 d’octubre de 2009

La intenció inicial era fer l’aresta sud del Russell i intentar continuar fins al Margalida, fent el temut pas de IV de la bretxa del Russell. Quan arribem al Pont de Coronas està plovisquejant i veient que al massís de la Maladeta el "palomo" és considerable decidim anar-nos cap al Vallibierna, pensem que al quedar un pel més al sud estarà una mica més net. El mateix pensa la majoria de gent que hi ha aquella hora al Pont de Coronas.

Pugem pels llacs de Vallibierna sense cap incidència remarcable, un fort vent i restes de pluja en acompanyen. El vent ens acompanya tot el dia, però els núvols s'acaben quedant al que son Aneto & Cia. En arribar al cim del Vallibierna ja es comença a notar la congestió. Anem a fer el pas a cavall i ens trobem una colla que l’estan equipant per que passi un grup de nens assegurat, com sempre festival, tios amunt i avall, cordes per aquí i per allà, crits, fotos. Veig que han equipat el pas amb alguns pitons. Nosaltres hem pujat amb el germà del Xavi i els seus nanos, ens posem cada adult amb un nano i passem sense masses complicacions. Arribem al Culebras i segueix pujant gent. Tots els pics dels voltants de l'Aneto continuen empalomats, nosaltres, però, ja gaudim d’un dia de tardor esplèndid. Allarguem una mica la baixada fent la Tuqueta Arnau i la Tuca Arnau, baixant després pel Barranc de la Tuqueta Blanca (segons posa al mapa de l'Alpina) tot completant un autèntic passeig geològic i havent gaudit de paisatges molt diferents. A la baixada trobem un camí que va prop del riu senyalitzat amb marques de pintura verda, a mesura que baixem perdem les marques però conseguim baixar per una mena de barranquillo fins al riu Vallibierna, a l'alçada de la cabana de Riberetes, sense cap complicació.

La veritat és que el dia no prometia gaire, finalment l’hem gaudit d’allò més, fins i tot hem acabat remullant els peus al riu (alguns, no tots).

Tercera ascensió al Vallibierna, primera que fem des de Coronas.